Articles
A finals de maig del 2007 em vaig decidir a construir un observatori permanent a la terrassa de casa. Dos varen ser els motius principals. Cada cop es fèia més difícil montar i desmontar tot el material necessari per fer una jornada fotogràfica o de simple observació. Per altra banda, a casa ja es començaven a acumular les capses i s'havia de posar una mica d'ordre a tan desgavell.
La terrassa de casa malgrat estar en mig de la ciutat de Banyoles (d'uns 17.000 habitants) té la gran sort de tenir actualmente un molt bon troç de cel al descobert. Pràcticament des d'el Nor-Est fins el Sud-Oest està lliure. Fins hi tot, tinc vista directa de la Polar fet que m'ajuda molt en el moment de l'alineació de la montura.
Després de tenir en compte vàries opcions, em vaig decidir per fer-me construir una caseta de fusta a mida (235x235cm). El problema de les casetes prefabricades és que el teulat sol formar part de l'estructura. Això provoca que presentin una estabilitat molt precària un cop es retira la teulada. A més aquesta teulada sol ser excessivament pesada al no estar disenyada per ser mobilitzada.
Per altra banda la fusta podria patir les inclemències del temps si reposava directament sobre l'enllosat de la terrassa. És per això que l'he feta reposar sobre una estructura d'obra.
La columna on havia d'anar la montura, no es podia fixar al paviment de la terrassa pel risc de foradar la tel·la asfàltica que la protegeix. És per això que vaig optar per la creació d'una columna de ciment armat. Vaig pendre com a model, les columnes que hi ha a les casetes del camp d'observació que l'Agrupació Astronòmica de Sabadell té a Àger. Un cilindre de ciment d'uns 40-50 centímetres d'alcada i 30 de diàmetre culminada per tres espàrregs sobre la que es col·loca posteriorment la base per mantenir la montura a nivell.
En aquest punt, vaig notar que podia prescindir de part de l'estructura del pilar si en el moment en que el ciment encara estava fresc, hi encastava la pròpia base. M'entalviaria una interfase.
La base me la va fabricar un torner de Banyoles que cada cop que em veu ja deu estar pensant què li encarrragaré aquesta vegada. (gràcies sr. Gussinyer).
Després de buscar motllos per fer el pilar, ens vàrem adonar que la resposta la teníem davant dels nassos. El cossi que el paleta feia servir per transportar part del material tenia les mides perfectes. A més en tractar-se d'un tronc conal presentava una base de sustentació més àmplia guanyant en estabilitat. Amb la radial li vàrem eliminar les dues nances i el cul, per convertir-lo en un perfecte motllo per la columna. Abans es va col·locar resina entre l'enllosat i les primeres palades de ciment.
El sostre practicable de la cabana està realitzat amb policarbonat cel·lular de 16mm. Amb això he aconseguit lleugeresa, resistència, llum i aïllament en un sol producte. Inicialment estava pensat en ser una simple planxa que s'extrauria a pols però la gran superfície que ocupa feia aquesta maniobra molt incòmode. És per això que aviat es va veure que seria necessari crear un sistema de guies.
La planxa de policardonat, encara que és força rígida, presenta una lleugera tendència a fer "panxa". També, cal tenir en compte que el sostre un cop col·locat, ha de mantenir un estret contacte amb les parets de fusta per evitar filtracions en cas de pluja (una tira adhesiva de goma s'ha posat al voltant del perímetre per garantir l'estancaneitat). Així doncs, el sostre ha de disposar d'algun sistema que l'alci (uns 3-5cm) abans de poder lliscar per la guia. Això s'ha solucionat fent una guia de dos segments. Un segment adosat al lateral de la caseta i l'altre "extern" que es projecti més enllà suportat per unes barres verticals o en el meu cas sota la volada del sostre de casa. Mentre que la segona gia por ser rígida i permanent, la primera ha de dotar d'un moviment vertical. Simplificant, la guia que està al costat de la caseta té dues posicions. Una posició baixa o "d'aparcament" que permet que el sostre estigui enganxat al perímetre de la casa de fusta, mentre que l'altre posició alta o "d'operatibilitat" en que elevi el sostre per evitar que toqui la caseta, alinent-se amb la guia fixe.
El resultat, és que ara puc cobrir i descobrir la caseta amb una sola ma sense fer cap esforç.
