Articles
Per posar en estació la monstura Losmandy G11 amb sistema Gemini, primer el que faig es fer una alineació amb la polar ajudats amb el cercador de la polar que es ven separadament.
Aquest
és una mica complexe y espanta una mica el primer cop
que el veus per la quantitat de linees que té. A més, les ratlles
estan duplicades pel fet d’estar disenyat tant per
l’hemisferi Nord con Sud.
En una primera ullada podem distingir una sèrie de ratlles amb distribució radial des del centre, uns petits segments dels quals n’hi ha uns que es troben prop de les línees anterioment descrites i d’altres distribuïts per la resta del cercle. També podem observar dues seqüències numèriques 03-10-20-30 precedides per una N o una S i la representació esquemàtica de dues constel·lacions circunpolars del Nord (Cassiopea i l’Osa Major) i una de l’hemisferi Sud (Crux).
Els usuaris de
l’Hemisferi
Nord hem d’apendre a tenir en compte només alguns
d’aquest referents :
De les ratlles
amb distribució radial només ens fixarem amb
aquelles que són contínues.
Dels segments, aquells
que es troben solidaris a aquelles ratlles anteriorment anomenades.
De la
seqüència numèrica, aquella precedida
per la N
De les constel·lacions fins hi tot ens en podem oblidar del tot. És un error pensar que en el camp visual del cercador de la polar, es podràn veure aquestes constel·lacions. Aquest diagrames només serveixen per quan es comença per tenir una primera aproximació de com rotar el cercador.
Aquests referents, ens servirán per poder localitzar tres estrelles que degudament alineades amb aquests, ens proporcionaràn l’alineació desitjada.
M’explico. Fixeu-vos que les línees contínues estan quebrades en algún punt. Aquest és l’espai que ha d’ocupar l’estrella de referència.
Les tres estrelles que han d’ocupar aquest espai són La Polar (com no podria ser d’altre forma), Gamma Ursa Major i 51 Cepheus. Tranquils que llevat de la polar, les altres dues no calsaber quines són doncs no n’hi ha d’altres pro seu que es puguin veure amb el cercador i que ens facin confondre.
Utilitzant els comandaments d’azimut i d’altitud de la montura hem d’aconseguir que les tres estrelles ocupin el seu lloc. Al principi costa una mica, però combinant aquesta dos moviments de la montura juntament amb la rotació del propi cercador aviat tindreu prou experiència per fer-ho en no més de 2 minuts.
Us preguntareu
per què serveixen aquells petits segments situats junt a les
“obertures” de
dues de les ratlles. Doncs serveixen per poder utilitzar aquest
cercador durant
els propers 35 anys. Malgrat que els estels ens sembla que no es mouen
entre
ells, durant aquets periode de temps, la distància entre
ells varia.
Així doncs si
coloquem les tres estrelles de referència a
l’orifici de les tres ratlles
radials principals, estarem localitzant l’eix de
rotació terrestre per l’any
2010. Els petits segment delimiten tres orificis més que
corresponen als anys
2003, 2020 i 2030.
Us preguntareu, quín correspon a quin?. Doncs per això tenim com ajut aquella seqüència numèrica N03-10-20-30. Fixeu-vos que està escrita en ordre. Així la que es troba més a la esquerra correspon al 2003 i la que està més a la dreta a l’any 2030 independentment del grup que estiguem mirant.
Un cop estem familiaritzats amb els elements que es veuen en el cercador, podem començar a alinear la nostra montura.
La posició inicial ha d’acostar-se mínimament a la posició definitiva. Això ho farem sabent la latitud del lloc d’observació de forma aproximada (grau més, grau menys) i colocant, amb l’ajud d’una brujola, l’eix de contrapesos en direcció nord mirant cap al terra. A aquest posició la solem anomenar posició d’inici. (Startup Position que sol ser també el Home Position)
Fixeu-vos ara que l’únic radiant que no presenta cap segment acompanyant, presenta una petita punta de fletxa senyalant on hem de colocar l’estrella Polar que de les tres és la de menor magnitut i per tant serà la que trobarem, localitzarem i colocarem al seu lloc més fàcilment.
La segons estrella en magnitut és Gamma Ursa Major i és la que intentarem colocar en el seu lloc. Obviament en fer-ho descolocarem la Polar. Això obliga a combinar aquells tres moviments que hem comentat anteriorment (els dos eixos de la montura més la rotació delpropi cercador) per tal de colocar les dues estrelles al seu lloc.
Finalment si disposem d’un cel molt fosc, podrem tenir sort i veure la tercera estrella 51 Cepheus que es ajudarà a perfeccionar l’alineació del’eix de la nostra montura amb l’eix de rotació terrestre. Val a dir que per a major tranquilitat cla saber que no és imprescindible aquesta tercera estrella per fer una bona posta a punt però si tenim la sort de comptar amb ella, no he de desaprofitar l’ocasió.
Insisteixo,
tot això és molt més fàcil
de fer que d’escriure
i uns garanteixo que amb una mica de pràctica sereu
capaços de fer-ho en menys
de dos minuts.
Una cosa es conseguir que l’eix mecànic de la nostra montura apunti e més exactament a l’eix de rotació de la Terra i una de molt diferent es que l’ordinador sàpiga on és exactament i en quin moment, per què ens pugui localitzar tots els estrés i objectes celestes que du a la memòria. Una bona alineació amb l’eix de rotació ens permet que poguem compensar el moviment de rotació terrestre només amb l’ajut del motor d’Ascenció Recta sense presentar derives en l’eix de Declinació. Ara però el que cal es dir-li al sistema Gemini (i a cualsevol sistema GOTO) on està situat en el globus terraqui i quina hora és per tal de que ens centri en el camp de l’ocular els objectes que té a la seva memòria o bé en el seu defecgte que quan li diem que vagi cap a unes coordenades determinades, apunti el nostre telescopi exactament a aquelles coordenades amb eficàcia.
Obrim l’interruptor i mirem el que ens posa el display del comandament manual.
Inicialment el sistema intenta localitzar les dades de lloc i hoa a través d’algun dispositiu GPS conectat a la consola principal. El més normal és que no es disposi d’aquest dispositiu pel que ens posa retorna un missatge que pot sonar a error per no haver-lo trobat.
Passats un segons ens demana quin sistema d’engegada volem fer servir. N’hi ha tres. Warm Restart, Warm Start, Cold Start. La veritat és que els noms no són excessivament intuitius. Warm Restart, asumeix que el telecopi no s’ha mogut del lloc on es va apagar pel conserva les dades de lloc, hora (la qual manté actualitzada de forma automàtica gràcies a la pila que du dins la consola principal) i l’orientació del tub òptic. Warm Start, permet que el telecopi s’hai mogut però no així la montura de lloc pel que conserva les dades de lloc i hora però no la triangulació de la darrera posada en estació. Finalment el Cold Start, asumeix que ens hem desplaçat a un nou lloc d’observació i ens preguntarà per tots els paràmetres de lloc, hora i fins hi tot model de la montura.
Val a dir que en aquets darrer modus (el més utilitzat) guarda en memòria les darreres dades entrades, pel que si no ens hem bellugat massa del lloc d’observació, només caldrà confirmar les coordenades intriduides en l’anterior sessió.
Resumint, els dos primers modus són típics d’esquips fixes mentre que el tercer és el necessari fer servir en equips “portàtils” o quan no estem segurs que les coordenades que la montura conserva seran les vàlides per la sessió actual. Malgrat tot, cal saber que en tot moment aquestes dades es poden reintroduir o corregir si ho creiem oportú.
Amb les fletxes del comandament manual superior i inferior podem correr per les tres diferents possibilitats. Quan visualitzem el que ens convé (en aquest cas Cold Start) apretem la fletxa de la dreta del comandament.
El display mostra seguidament la informació de data i hora (recordem que és la UMT, no la local), Tipus de montura (G8, G11, Titan, etc…) i coordendades (Latitud i Longitud).
Per tal d’entrar les dades, quan aparegui en el display un d’aquest apartats que volem variar, pitxem la fletxa DRETA i veurem com el cursor queda activat dins dels caràcters del display. A cada posició, les fletxes PUJAR i BAIXAR, modifiquem el valor. Igualment, amb els cursors DRETA i ESQUERRE podem navegar per entre els diferents caràcters a variar.
Quan el cursos és el que hi ha a la dreta del tot, si tornem a pitjar la fletxa DRETA accedim al seguent apartat guardant automàticament el registre que acabem de deixar.
De igual forma entrem el tipus de montura i les coordenades del lloc d’observació. Faig notar que a diferència d’altres sistemes, la longitut només demana hores i minuts no fent referència a segons, mentre que la latitut es limita també a graus i minuts.
Amb això, la montura “ja sap on és” i com que teòricament abans l’hem alineat amb la polar, ja n’hauría d’aver-hi prou. Però encata no n’hi ha prou per tenir la precisió que requereix una sessió d’observació. És per això que cal fer l’alineació final amb l’ajut de la localització d’una sèria d’estrelles de referència (alignment star).
Pitjant el botó MENU del comandament naveguem amb els cursors amunt i avall fins a trobar-nos amb el submenú “Align Telescope”. Hi entrem amb la fletja DRETA.
Ens surtirà
el missatge GOTO BRIGHT STAR. Hi entrem novament amb la fletja DRETA.
Accedim a un llistat d’estrelles amb nom propi. Amb les fletxes PUJAR i BAIXAR ens desplacem pel llistat i seleccionem (fletxa DRETA) una de les estrelles. En fer-ho la montura es desplaçarà automàticament cap a l’estella seleccionada. Bé això és el que es pensa la Gemini doncs de fet es desplaça on ella es creu que està en aquell moment fet que dependrà de lo bé que hagim fet els anteriors passos. Mentre es desplaça en la recerca de l’estrella, en el display apareix el missatge SLEWING. No toquem cap botó fins que s’aturi.
Amb un ocular que proporcioni força augments centrem l’estrella al centre de l’ocular (no es mala idea fer servir un ocular reticulat). Un cop centrada l’estrella tornem a entrar a MENU anem a “Align Telescope” i ens sortirà com a primera opció “Syncronize”. Confrimem aquesta opció amb la fletxa DRETA fins que ens confirmi que s’ha sincronitzar respecte l’estrella escollida. Cal saber, que si l’estrella es en aquell moment molt a prop del Meridià no ens l’acceptarà i n’ahurem d’escollir una de nova tornant enrere.
Amb una única estrella no en té prou i en necessitarem alguna més d’addicional.
Alguns sistemes tenen presetablert un nombre determinat d’estrelles (habitualment 3) però Gemini és molt obert en aquest sentit. Malgrat tot, hem de tenir en compte que hi ha un mínim que s’ha de donar. Gemini voldrà que com a mínim se li donin tres estrelles d’un mateix costat del Meridià i una de quarta de l’altre costat.
Veiem com es fa per donar-li aquestes estrelles addicionals.
Primer de tot, assumint que ja s’ha fer la siscronització amb la primera de les estrelles, accedim al submenú “Object Database” i dins d’ell naveguem per les diferents opcions fins arribar a “Bright Stars”. Podríem també anar a “Align Telescope” i d’allà a “GoTo Bright Star” com hem fet per trobar la primera de les estrelles, però la llista d’estrelles que hi ha dins del submenú “Object Database” és molt més extensa i per tant és més fàcil de trobar el nom d’una estrella que sigui visible i que alhora sapiguem localitzar-la en el cel. De fet la llista es tan extensa que el que trobem es un submenú compost per les lletres de l’abecedari. Així si volem anar a Vega, naveguem amb els cursors fins a la “V” i un cop dins (fletxa DRETA) podem anar amunt i avall dins les estrelles que comencin per “V” fins a trobar Vega. (Automàticament si no hi ha més estrelles que comencin per aquella lletra, comença a mostrar les de la lletra següent).
Quan trobem l’estrella dessitjada, la seleccionem i se’ns demanarà que confirmem que volem anar fins a aquella estrella. En fer-ho la montura en començarà a vellugar-se fins el lloc on es creu que hauria d’estar. L’acabem de centrar amb els cursors del comandament manual i un cop centrada anem a MENU – “Align Telescope” – “Additional Align” i ho selecionem després d’un missatge de confirmació.
Quan ho fem, apareixen dos nombre en el display del comandament que encara ara no se què signifiquen (sempre he cregut que era l’error entre el resultat teòric i el real però això mai ho he pogut confirmar).
Fem aquest pas tal com hem dit amb tres estrelles d’un mateix costat del Meridià i posteriorment amb com a mínim una estrella de l’altra costat.
No esperem que Gemini ens respongui amb algun missatge del tipus “Align Successful” o quelcom similar perquè sencillamente això no ho posa mai.
Aquest sitema obert és realment molt pràctic doncs durant una llarga sessió d’observació (penso en una Marattó Messier) de tant en tant afageixen una nova estrella amb l’”additional Align” i van millorant la precissió de les búsquedes. Per exemple, que estaves veient les galàxies de l’Osa Major i ara toquen les de Virgo, doncs et desplaces fins a Denebola i fins a Vindemiatrix o Spica i fas un « Additional Align » d’aquestes tres estrelles abans de començar a buscar amb el GoTo les diminutes galàxies del cúmul de Virgo.
© Copyright Daniel
Bosch
Portell - 2007