La cursa espacial 6ª part: Preparant el camí cap a la Lluna (Gemini i Voskhod)
Kennedy en el seu discurs del 25 de maig del 1961 al Congrés dels EUA va llençar el repte d’enviar un home a la Lluna i retornar-lo a la Terra, abans no acabés la dècada dels seixanta. Un cop acabat de forma precipitada el projecte Mercuri va arriba el moment de desviar tots els recursos de la NASA per engegar el programa lunar.
El nom del projecte es va decidir abans de saber fins hi tot com es duria a terme: APOL·LO.
Era evident, que calia una forta empenta al projecte partint del projecte Mercuri, doncs ni els llançadors ni les càpsules ni els sistemes emparats fins llavores servirien de gaire.
És per això i per evitat un salt massa gran, es projectà un programa intermedi: el GEMINI. Sota aquest projecte, es provarien diferents procediments i materials necessaris pel programa Apol·lo. Procediments d’acoblament, de reentrada, naus compostes per diferents mòduls, tripulacions múltiples, majors permanències a l’espai i també missions de manteniment amb sortides de l’astronauta fora de la nau.(les EVA)
Els soviètics també havien posat en marxa el seu propi programa lunar SOYUZ. Però malgrat que estaven tecnològicament molt més avançats que els americans, varen desviar recursos cap a un programa paral·lel amb l’objectiu d’assolir les fites del programa Gemini amb major antelació que aquest. L’objectiu no n’era altre que fer veure al mon qui manava en la cursa per l’espai. Així neixia el programa Voskhod.
El 12 d’octubre del 1964 s’enlairava el Voskhod 1 on hi viatjaven fins a 3 cosmonautes en una missió de poc més de 24 hores.
La seguí el 18 de març del 1965 la Voskhod 2 amb dos cosmonautes a bord. Un d’ells era Leonov el primer en realitzar el primer passeig espacial.
Això quasi li costa la vida en inflar-se el trajo espacial més del que es preveia. Això va dificultar moltíssim la seva reentrada dins la nau portant-lo quasi a l’esgotament total. Finalment i quan ja es mastegava la tragèdia, ho va solucionar despressuritzant momentàniament el trajo i tornant-lo a pressuritzar un cop a dins.
Els problemes no s’acabaren aquí. Una averia en el sistema automàtic va fer que per primer cop en una nau russa, la maniobra de reentrada es fes manualment acabant a més de 386Km del lloc previst. Els cosmonautes, van haver de fer nit a dins de la nau envoltats de llops abans no fossin rescatats.
S’acabaria així el programa Voskhod abans no comencés el primer vol tripulat de la Gemini. Kruchev tornava a passar la ma per la cara als americans, però el preu que pagaria seria el d’endarrerir el programa Soyuz, fet que enfurismà molt a Korolev que per cert, moriria 10 mesos després als 56 anys fruit d’un càncer. Fou aleshores que occident conegué la seva identitat, que s’havia mantingut en secret tant dins com fora de la URSS.
Mentrestant, el projecte Gemini anava avançant. Els aspectes tècnics més rellevants eren:
- Capacitat per més d’un astronauta (serien dos)
- La presència de petits coets complementaris que permetien la total maniobrabilitat de la nau.
- Una configuració modular
- Sistemes de seients ejectables per si les coses no anaven bé en la maniobra d’enlairament podent eliminar així la torre d’escapament
A això, s’hi afegia el llançador que òbviament hauria de tenir més potència que els antics Atlas i Redstone: el TITAN II.
Els primers vols de prova (no tripulats) es feren el 8 d’abril del 1964 i el 19 de gener del 1965.
Els seguiren fins a 10 missions més (unes 5 per any) que no cal enumerar una a una però essent les fites més rellevants:
- 23 de Març (5 dies després de la Voskhod 2) s’enlaira la Gemini 3 essent la primera tripulada. Va ser la primera en dur a bord un ordinador que s’encarregava de fer els càlculs dels coets de maniobra.
- Juny 65, Gemini 4 el primer passeig extravehicular americà
- Agost del 65, Gemini 5 primer cop que s’utilitzaven cèl·lules de combustible. A partir de Oxigen i Hidrogen que a més proporcionava H2O com a producte residual que servia per beure.
- Desembre del 65, Gemini 6 primera trobada de dos naus (amb un mòdul Agena) quedant a només 2 metres una de l’altra
- Desembre del 65, Gemini 7 rècord de permanència amb 13 dies
- Març del 66, Gemini 8 finalment el primer acoblament entre la càpsula Gemini i un mòdul no tripulat Agena.
- Juny del 66, Gemini 9 nova EVA reduïda a 1 hora per gran esgotament.
- Juliol del 66, Gemini 10 doble acoblament amb una Agena especialment llançada per a la missió i amb l’Agena de la missió Gemini 8
- Setembre del 66, Gemini 11
- Novembre del 66, Gemini 12 reentrada dirigida amb ordinador i una EVA de més de 5 hores per part d’ Aldring
El programa Gemini conclouria així amb èxit i demostrant que les maniobres d’acoblament eren prou fiables. Així, es podria dissenyar una petita càpsula que seria la que baixaria fins a la superfície de la Lluna i després s’acoblaria a una de més grossa que l’estaria esperant en òrbita lunar pel viatge de tornada. S’havia demostrat, que es podia estar el temps suficient a l’espai per suportar un viatge d’anada i tornada, i les EVAs de llarga durada els preparava per a l’activitat a la superfície de la lluna.
La Gemini era la nau més avançada i el soviètics durant aquells dos anys no
havien enviat res a l’espai. Un temps que varen perdre i que ja mai més podrien
recuperar en la cursa per conquerir la lluna.
NOTA: Aquest capítol així com la resta d'aquesta série, no hagués estat possible sense l'ajut dels llibres: "Historia y Tecnología de la Exploración Espacial" ed. Cockpitstudio i "Houston, Tenemos un Problema" ed. elrompecabezas de Javier Casado i "Hombres en el Espacio. Pasado, presete y futuro" ed. Mc Graw Hill de Luís Ruíz de Gopegui
