La cursa espacial 9ª part: Projecte Apol·lo (tercera part)
Obert el camí cap a la Lluna sobretot mitjançant les missions Apol·lo VIII i X, només 12 anys després del vol de l’Sputnik, la missió Apol·lo XI es disposava a posar un home sobre la superfície de la Lluna i retornar-lo sa i estalvi tal com havia demanat Kennedy en el seu discurs de l’any 1961.
Així, a les 15:32 hores del dia 16 de juliol del 1969 des del Cap Kennedy, s’engega un coet Saturn V amb la nau Apol·lo XI al damunt.
Les fases d’enlairament i d’entrada en òrbita terrestre, varen anar molt bé entrant en una òrbita d’aparcament que s’aprofità per fer algunes comprovacions per veure si algun component no s’hagués desajustat en el moment de l’enlairament.
Un cop situat en l’antipodo de l’òrbita terrestre, s’engegà per segon cop el motor de la tercera etapa del coet, per catapultar la nau a una velocitat de 39800Km/h cap a la Lluna en una òrbita el·líptica. Per acció de la gravitació de la Lluna aquesta òrbita es convertia en una en forma de 8 amb retorn lliure. Això era una mesura de seguretat per si hagués alguna fallida dels sistemes.
Poc després s’efectuaria la maniobra de transposició. Consistia en desprendre, de la tercera etapa del coet, el mòdul de comandament i de servei. Un cop haguessin fet un gir de 180 graus, s’acostaven a ell per tal d’extreure del seu interior el mòdul lunar. Aquesta seria la seva configuració final en seu viatge cap a la Lluna.
Si us pregunteu per què era necessari aquesta arriscada maniobra, la resposta està en la necessitat de reduir pes i combustible. El mòdul lunar està especialment dissenyat per treballar en l’entorn lunar. És molt fràgil i no necessita tenir un disseny aerodinàmic doncs a la Lluna no hi ha atmosfera contra la que lluitar. Si s’enlairés el coet amb el mòdul lunar sobre el de comandament (a la punta del coet) requeriria la instal·lació d’un pesat carenat que el protegís en la fase d’enlairament. Més pes implica més combustible en un programa en el que no es disposava de massa marge.
Prop de la Lluna, s’engega el motor del mòdul de servei i la nau abandona la seva òrbita de retorn segur per una més òptima de cara a les posteriors maniobres al voltant de la Lluna.
El dia 18 de Juliol, la nau tenia la seva mínima velocitat. Els quasi 40000Km/h de l’inici s’havien transformat en 3280 motivat per la frenada que representa l’atracció de la Terra. A partir d’aquell moment, la velocitat s’incrementaria per l’acció de la gravetat de la Lluna.
A les 19:46 hores del dia 20 de juliol Armstrong i Aldrin, ja dins del mòdul lunar, es separaven del de comandament-servei i començava el seu descens cap a la Lluna deixant Colins sòl orbitant la Lluna.
Durant el descens un missatge d’alarma s’encendria en els plafons de control afegint dramatisme al moment. Afortunadament només eren les queixes d’un pobre ordinador al qui estaven obligant a fer més feina de la que era capaç de fer.
A poc menys de 300 metres de la superfície, es varen adonar que es dirigien directament a dins d’un gran cràter. Es varen apressar en prendre el comandament de la nau i a buscar un lloc més segur. Això va fer que quasi esgotessin el combustible això hagués obligat a suspendre la missió. La cosa va anar de 10-15 segons.
Finalment a les 22:18 hores (hora local) del dia 20 de juliol del 1969 l’Eagle va allunar.
Variant el programa preestablert i després de nombroses comprovacions de seguretat Armstrong posà el primer peu sobre la superfície de la Lluna a les 4:51 hores GMT del dia 21 de Juliol del 1969 (dia de Sant Daniel)
Durant 2 hores i 47 minuts, Armtrong i Aldrin varen estar completant el programa propagandístic i científic que els tenien preparat. Clavar la bandera americana, fer una interviu amb Nixon, deixar unes plaques commemoratives dels desapareguts astronautes de l’Apol·lo I, de Gagarin (mort en accident d’avió poc abans) i de Kamarov, la primera víctima mortal de programa soviètic Soyuz.
També un petit sismògraf i un reflector Laser per fer mesures Terra-Lluna amb exactitud. Així com de la recollida de pedres i terra de la Lluna.
Un cop de tornada dins del mòdul lunar, després de descansar una mica, es disposaven a efectuar una de les maniobres més arriscades doncs no s’havia pogut assajar gaire. El mòdul lunar, s’havia de dividir i recolzat per les fràgils potes que el mantenien en contacte a la superfície de la lluna, s’havia de d’engegar el motor de l’etapa d’ascens. Una petita errada en això, i els dos homes, no podrien enlairar-se de forma efectiva a la recerca del mòdul de comandament i servei que els hauria de retornar a la Terra i on els esperava Colins.
La maniobra va passar sense cap problema i el seu acoblament amb el mòdul de servei-comandament, es va fer també sense problemes.
Un cop tots tres junts varen prendre el viatge de tornada engegant el motor del mòdul de servei durant un 6 minuts quan eren a la cara oculta de la Lluna. Abans es despendrien de la fase d'enlairament del mòdul lunar.
Les 57 hores del viatge de tornada varen ser prou avorrides sense cap altre entreteniment que l’anar veient com la Terra se’ls feia cada cop més grossa davant les finestretes.
Just abans de la reentrada, el trio es separava primer alliberant el mòdul de servei deixant el mòdul de comandament lliure per tal d’entrar a l’atmosfera terrestre. El fregament amb les diferents capes de d’una atmosfera cada cop més densa, frenaria la càpsula. Veren tocar l’aigua de l’oceà Pacífic a només 2.7Km del portaavions Hornet que els esperava prop de Honolulú.
Els astronautes però juntament amb les pedres que portaven de la Lluna, esperarien dins d’un habitacle de quarantena 21 dies més fent-se proves i analítiques per estar segurs de no importar cap microorganisme selenita nociu.
L’entusiasme per
les missions espacials era desbordant però pocs es
podien imaginar que aquest aviat minvaria. De fet el propi programa
Apol·lo
inicialment programat per a complir vint missions, es va haver de
retallar a la
dissetena. Però això ja serà un altre
dia.
NOTA: Aquest capítol així com la resta d'aquesta série, no hagués estat possible sense l'ajut dels llibres: "Historia y Tecnología de la Exploración Espacial" ed. Cockpitstudio i "Houston, Tenemos un Problema" ed. elrompecabezas de Javier Casado i "Hombres en el Espacio. Pasado, presete y futuro" ed. Mc Graw Hill de Luís Ruíz de Gopegui
